10/8/2017 (Dia 2): De Besançon a Strasbourg

Al aixecar-nos al matí varem fer una segona visita ràpida a Besançon despres d'un petit dejeuner. Cap novetat. Tot era a lloc.

Per un moment vaig tenir l'ai al cor quan em vaig trobar amb la casa natal de Fourier (Charles). Amb pesquisses posteriors vaig adonar-m'en que no era el meu Fourier (Jean-Baptiste, d'Auxerre, no lluny de Besançon), omnipresent als estudis d'enginyeria amb la transformada que du el seu nom i que ha facilitat tantíssims dels avenços tecnològics en tots els àmbits. 

Un espontani de la tercera edat, quan em va veure fer la foto a la placa, va aprofitar per abraonar-se'm i explicar-me que era especialista de Fourier i de no se quina altra personalitat del poble (per cert, Victor Hugo també es de Besançon), suggerint-nos fer un tour a diferents llocs. No teniem temps i varem declinar la invitació.

Podíem haver anat directament a Stuttgart des de Besançon, però varem preferir anar a Estrasburg, que no es massa lluny, i fer alguna parada intermedia com ... Freiburg! a Alemania. Desgraciadament no va deixar de ploure en tot el trajecte i la nostra visita a Freiburg es va reduir a un dinar al Vapiano i una mica de passeig pels carrers d'allà.

Cap a les 17:30 arrivabem ja a Strasbourg, i despres d'un canvi d'Hotel per un lio amb Booking.com, ens dediquem a voltar una mica sense solta ni volta pels carrers. 

Strasbourg es el segon port del Rhin i una de la segona capital administrativa i financera a França. Es una ciutat amb un clar accent germànic que té tota l'Alsàcia, preciosa definitivament. La catedral es realment imponent, i els carrerets de les illes centrals (està envoltada per branques del riu Rhin) son una cucada. Casetes tipiques d'Alsàcia amb les bastiments de fusta que s'entrecreuen i fan visibles a les façanes.

Strasbourg també es seu de moltes institucions europees, entre les que destaca el Tribunal Europeu des Drets Humans al que segurament haurem d'invocar cap a Octubre. Aquesta part de la ciutat la varem recórrer molt ràpidament perquè no deixen de ser edificis clàssics similars als de altres capitals europees.

Varem acabar sopant una pizza en un carreronet on varem estar parlant amb una parella de Sabadell. De fet, els catalans que rondaven per allà eren abundants. A la nit varem veure un maping sobre la catedral que no tenia massa sustància i allà ens varen sentir uns de Súria que ens varen preguntar d'on erem. Varem decidir fer una volta mes pels carreres com Plaça Guttemberg i, ates que era plena nit, acabar la visita l'endemà.